IV cursa Pedraforca-saldes (13,3 km 1298d+)

Com ja havia predit fa uns dies, al final he llepat . Feia temps que no menjava terra i avui era el dia. Però al final no ha estat a la tartera jejeje, ha estat al corriol quan faltava poc per enllaçar amb la pista que ens portava a saldes. però bueno no ha estat res , genolls i mans una mica pelades . Sortim a les 9 en punt amb una calda que fotia on ja es veia a venir que les passariem putes avui. Al principi molt malament, s´ha format un tap monumental al corriol on s´ha perdut una bona estona fent cua. En quan el cami s´ha anat aixamplant he pogut anar recuperant posicions i anar trobant el lloc on em correspon. La cosa en un moment s´ha començat a enfilar i no ha parat fins ser a d´alt del Pedra, tela amb el desnivell bestia que es fa amb pocs km. He anat pujant com podia, sem feia bastant dur, però bueno al cap d´una estona se m´ha posat tot a lloc i me començat a trobar més be. Tenia les cames carregadíssimes, no ho entenia, i tela el que em quedava per pujar. Passem el mirador, recta petitissima i tornem a enfilar, ara cap al refugi. Pim pam, mica en mica hem anat superant km i sobretot desnivell, quan faltava poc pel refugi ja se sentia xibarri i es preveia que allà hi havia ambient del bo. De puta mare veure la gent com anima, això et dona forces per anar pujant i arribar al cim. Al cap d´una estona de pujar i pujar arribem a coll de verdet, allò ja feia preveure que la grimpada era aprop i el cim era a tocar. Allà m´enganxo amb el Joan, el company del Raul (Koalesteam) a qui jo vaig coneixer fa poc en una de les sortides que fem per Montserrat. Molt ben parits els dos, ens veiem a Andorra la setmana que ve.Grimpem i pugem i el cim ja s´olora, més be se senten les esquelles i la gent com animen als corredors que van coronant el Pedra de mica en mica. Quins nervis que m´entren, ara un cop fet el cim, admiro uns segons el paisatge meravellos que tenim en aquest pais, Catalunya. Sense temps de disfrutar-ho començo a baixar com les cabres tenint uns quants sustos fins arribar a la tartera, on em llanço a per totes hasta que faig la primera aterrissada, res m´aixeco i torno a lliscar tartera avall. Cap al final anava tant embalat que m´ha semblat veure l´Sting però no le pogut saludar. Felicitats per les fotografies tant guapes que tant sortit. Deixo la tartera i agafo el corriol on en un moment em passa el matiner, el saludo i pam. Me fotut una castany que tela, els genolls i les mans ben pelades, ha estat un segon que me despistat i ja la tens . M´aixeco i continuo amb un mal al genoll tremendo, espero que només sigui el cop, sinó ja l´hem parit. Arribo a Saldes bastant content per la cursa, només amb un petit pero. Si no hagues caigut podia haver baixat de 2 hores. De totes maneres estic content, perquè avui hi havia molt nivell al ser cursa puntuable pel campionat de Catalunya i m´ha anat prou bé.

29 Sergi Cots independent dorsal 260 2 h 00 min 54 seg

Marxa CapdeRec (51km 5100d+/d-)

Que maca que és aquesta marxa, ja m´ho havien dit, però ara ja ho puc dir amb les meves paraules. Vaig començar trotant xinoxano regulant-me com m´havia dit el Pedro ja que mai no havia fet marxes tant llargues, anava fent fotografies perquè el lloc s´ho val, que guapo , i quanta aigua que baixava. Però al cap d´una estona, agobiat, em poso al meu ritme on jo em trobo millor i em dic que si peto ja l´acabare com pugui. Vaig fent amb un parell de companys que coneixo i anem tirant. Després del segon control passat el pont quedem parats, no veiem cap cinta i a la dreta es veu amb una pedra la marca del Gr. Tirem junts, anem pujant i al cap d´un rato veiem un company que ve cap a nosaltres i diu que li sembla que anem malament, que fa estona que no troba cap cinta. Quina putada , això ens deixa a tots 4 bastant tocats, fem uns 3km de més. En fi, que hi farem, seguim junts muntanya amunt, fins el refugi de l´illa. Quins paisatges més ben parits, comencem la baixada, molt tecnica, on em torço els tormells una vegada darrera l´altre, no puc aixecar els peus, em pesen molt. Arribem a la font de la Closa i aqui parem a menjar una miqueta a carregar forces i aigua (que el Pedro ja m´ho havia dit) per començar a pujar, que fins al refugi de Perafita no hi ha aigua. Enfilem pel cami empedrat de la vall de madriu cap al refugi de Perafita, tela amb el desnivell, se´m fa molt pesat. Pedro ya tenias razon ya que la segunda subida era dura. Al cap d´una bona estona em trobo amb un company (Angel Moreno, que està preparant l´Ultra Trail del Montblanc)que m´ajuda a tirar i no menjar-me el cap , que és el que vaig portar pitjor. arribem al punt més alt de la marxa i comencem a baixar la tartera on els quadriceps ja estàn ben fotuts. Arribem als llacs de la Pera, mengem i fotem el camp cap avall. El troç de la pista planejant se´m fa durissima. Arribem al refugi del Pradell i comencem a baixar pel mig del bosc entre les pistes d´esqui de fons, això ja s´acaba. Diviso la teulada de pissarra del refugi de capdelrec i em torno boig d´alegria. Estic fos però a valgut la pena. Arribem l´Angel i jo junts a l´arribada com dos campions. Tot i que és una marxa no competitiva us penjo la classificació:

8 Sergi Cots FAESallent dorsal 149 7h 10min















Aqui poso l´enllaç de les fotos que vaig fer fins que em vaig cansar de treure la camara:

http://picasaweb.google.es/sergicots/MarxaCapdeRec#

Berga-Rasos-Berga (30km 1200d+)

Em llevo i arribo justíssim a Berga perquè m´adormo, agafo la tarja i escolto a l´organització que ens vagi bé la cursa. Surto disparat i ja començo a preveure lo dur que serà fins a d´alt els Rasos, però em trobo bé. (i això que només he dormit 4 hores) Quines vistes més guapes i que verd que està tot, guapissim !!! M´ajunto amb un noi pujant que porta un golden retriever que l´haurieu d´haver vist com pujava, increible, una màquina. Arribem a la Figuerassa, agafo una barreta energètica i em relaxo una mica amb la baixada. No passa gaire estona que ja tornem a pujar i tela però que guapo que és. Arribo als Rasos, disfruto de les vistes i em llenço per les pistes d´esqui que tantes vegades havia fet esquiant amb la meva tieta. Baixo fins l´havituallament de l´esmorzar, em diuen que vaig molt bé i m´animo, bec alguna cosa i començo la baixada com una cabra. Avall pel mig de prats entre vaques anar tirant hasta que veig de lluny un fotograf, m´hi poso bé , es l´Sting!!. Em paro 1 minut, ens coneixem, i torno a tirar creuat haviam si puc fer sub3h. Passem pel pi de les tres branques, el tros d´asfalt se´m fa pesadet, però s´acaba i comencem a enfilar pel mig del bosc entre boix grebol per tot arreu cap a Queralt. Pugem les escales abans d´arribar al monestir que amb els km que ja portem es noten molt a les cames. Arribo al monestir, em bec dos gots de coca cola i ja divisant Berga començo l´ultim tram per acabar una marxa guapa, guapa. Al final quedo en una molt bona posició, darrera de 4 corredors tots de Berga. Tot i que és una marxa no competitiva, aqui us poso la classificació.

5 Sergi Cots Foment Arqueologic Excursionista Sallentí 3hores 8 min