domingo, 30 de enero de 2011

Canvi radical.



Canvi de plans aquest dissabte quan varem arribar a Bagà, haviem de sortir desde Greixer però ens trobem la carretera de Coll de Pal tancada, havia caigut una nevada espectacular. No portava cadenes i decidim deixar el cotxe a Bagà, ja que el cotxe marxa sense control. Agafem els trastos i comencem a pujar cap al Refugi de Rebost per el Gr on puja la Cavalls del Vent (cursa). El dia promet i sembla que tornarem a disfrutar de valent, i més quan veiem que el gruix de neu comença a ser important a pocs metres del poble.



En poca estona tenim els peus coberts i els bastons del Martox delaten que estem entre els 25-30cm de neu, costa avançar i els quadriceps comencen a queixar-se, no saben el que els espera jajajaja. Un cop arribats al Paller de d´alt, mirem si podem anar a fer algún cim per la zona abans d´arribar al refugi de Rebost, i ens decidim per anar fins a Sant Marc on s´hi veuen unes vistes genials i on el gruix de neu allà d´alt ja deu ser d´uns 40-50cm.


Marca dels Cavalls del Vent ( no estem acostumats a veure-les en aquest estat).



Intentant obrir traça a d´alt a Sant Marc, podeu veure que el gruix és bastant important :) Després de fer el cim baixem i continuem per la canal mala direcció a Rebost. Es fa difícil avançar però com que estem apunt d´acabar la pujada aqui m´esbero i pujo a bon ritme fent treballar de valent amb el Jordi, que no para de xupar roda, està fort el tio.

Després d´estar pujant unes 3 horetes i obrint traça pel Cadí ben nevat, arribem al Refugi de Rebost on fa un dia esplèndid i decidim esmorzar una miqueta i disfrutar de les privilegiades vistes que tenen des d´aqui d´alt.




No es que sigui bon fotograf ni molt menys, però és impossible que des d´aquest lloc et puguin quedar malament les fotos, sembla ben bé un quadre. Ens fa pena haver de marxar del "Refu" però el temps séns tira a sobre i em de ser a casa per dinar. La baixada la fem per la Cavalls (Open) cap a Bagà on tenim molts problemes per poder seguir el cami, ja que està tot colgat de neu i les branques ajagudes a terra no ens deixen visualitzar bé les marques.

Després de disfrutar d´una baixada espectacular, no sense llepar el terra per part de tots tres, arribem un altre cop a la carretera de Coll de Pal, allà ens faltaràn 4km per arribar un altre cop al cotxe. Han estat qüasi 20km amb 1400m d+ amb unes 5 horetes, continuem sense còrrer però engrassant la màquina de mica en mica.



Disfruteu d´aquest petit video que vaig fer del Martox i el meu germà, com costa avançar sobre tanta neu pols, ara quina passada. Fins aviat i salut i muntanya !!!


domingo, 23 de enero de 2011

Incursions al Parc Natural del Cadí-Moixeró

Doncs un altre matí impressionant fent una bona volta per alta muntanya amb molt bona companyia, el poeta del corriol li diuen, el Xavier Martorell (Martox). És una passada poder anar al Cadí amb un mestre on aprens infinitat de camins, muntanyes... Quedem ben d´hora i marxem cap a Gresolet, és un dels dies més freds de l´any i es nota, ens pelarem de fred?? Arribem a les vuit del matí al Refugi i les temperatures marquen -8º, ara el que més preocupa és el vent, però de moment sembla que ens respectarà, almenys a 1200metres, al cim ja en parlarem. Sortim ràpidets per entrar en calor ràpidament tot seguint el tram dels Cavalls que pugen fins el Coll de la Bauma, 300m d+ on ja ens hem tret el fred de sobre. Tinc un mono de muntanya flipant, tota la setmana tencat en una habitació fent "rodillo" fa que et tornis mig boig, així que quan et deixen pel bosc (com em deia el Martox) sembles un cavall desbocat. Un cop al Coll de la Bauma seguim a l´esquerra per un sender local (marques blanques i verdes) i ja veiem que aquí la cosa trempa de mala manera, ens agafem als pals i amunt.








El Xavier posant amb el gran Pedraforca al seu darrera, les vistes són una passada. De moment seguim pujant, el cami és dret però és molt agradable de pujar entremig de bosc alpí, a més el vent no bufa, el sol apreta i ens trobem enmig d´un dia espectacular. Anem salvant els 1300 metres d+ que ens portaràn fins al cim del Comabona tot xerrant de les nostres aventures i amics koales. S´ha de dir que a part d´una petita encigalada el cami està molt ben marcat i desbrossat, o sigui que no s´ha de tenir cap mena de problema per fer cim.





Un cop anem guayant alçada i fer un gir per canviar de vessant el vent comença a fer aparició i la sensació tèrmica al cos baixa de cop, fem una parada i ens abriguem, no sigui que quedem congelats. Com podeu veure semblavem dos "leucocitos" jajajaja.



Un cop arreglats seguim directes cap a l´espectacular pas de Tancalaporta, on aqui ja xafarem neu, estem a l´espera de que no ens trobem gaire gel, ja que no portem raquetes ni grampons, o sigui que esperem que les sabatilles s´agafin bé a la neu o sinó patirem. Les vistes aquí són una passada, a més el Cadí és nostre, no s´hi veu n´hi una ànima. A la segona foto es pot veure al Xavier amb el Puigterrers al darrera 2498 metres.







Jo mateix apunt de coronar l´objectiu del dia, el Comabona 2.554 metres, després d´estar pujant un parell d´hores on el circuit és realment maco, una mica exigent però sense cap pas gaire complicat, sobretot sense neu.



El Xavier mirant la millor opció de passar la carena, es nota el grau d´experiència :) Un cop salvats aquests petits obstacles que ens trobem aconseguim el nostre objectiu, arribem al cim de Comabona, allà tirem un parell de fotos cada un però el vent ens fa descendir ràpidament ja que allà d´alt el fred és brutal. Seguim direcció cap a la zona Pedregosa, on el Xavier té controlat un caminet que va directe cap al Colell, sense haver d´agafar la baixada dels Cavalls. Fem un descens bastant directe per la vall, sense haver-hi el cami gaire marcat, anem seguint alguna fita i en moment ja som als prats a sota del Pedraforca.







Del Colell agafem la pista i ens decidim a trotar els dos, cosa que jo fa tres setmanes que no faig. No les tinc totes, però arrenquem i les sensacions semblen que de moment són bones. Arribem al trecant on pots seguir cap a Estasen o cap a Gresolet pel sender local, agafem aquest cami i tirem cap baix. El corriol és espectacular, el que al cap d´una estona es fa pista i així en un parell de kms arribarem un altre cop a sobre el refugi on tenim el cotxe.





Ha estat un matí impressionant amb bona companyia i coneixent el Cadí una miqueta més. Seguirem fent excurcions el cap de setmana aparcant l´esquí de muntanya fins que nevi. Vam fer una bona volteta on ens van sortir 16,5km amb 1.426 metres d+, gens malament per anar escalfant les cames i adaptant-nos als reptes d´aquest any on em sembla que caminarem molt perquè de còrrer poc. Fins la pròxima.

domingo, 16 de enero de 2011

El repte dels reptes, TOR DES GEANTS (330km 24000m d+)

Doncs ja està, la primera pedra del gran repte ja està posada. Inscrit a la Tor Des Geants, no sé si soc un guerrer o un inconscient, ja es veurà, però el cas és que aquest any més que mai tinc ganes de disfrutar, lluitar, però sobretot retrobar-me amb el meu pare per aquestes muntanyes. Suposo que estaria orgullós de veure les bogeries que arribo a fer juntament amb grans amics que he conegut amb aquest esport. Volia tornar a Xamonix i treure´m l´espineta de l´any passat, en el que només vaig poder fer la meitat de recorregut a causa de l´anulació de la cursa (per cert encara he de penjar la crònica), però el Montblanc haurà d´esperar. Només em queda donar les gràcies a la meva familia (sobretot a la Meritxell i el Jan) per acceptar aquest estil de vida on has de sacrificar moments meravellosos on podria estar amb ells, GRÀCIES :)


Us poso el video que ha publicat l´organització de la TOR DES GEANTS 2010, que no us caigui la bava!!


domingo, 9 de enero de 2011

Sinó es pot còrrer... Busquem alternatives.



Definitivament he parat, la pubalgia se m´ha escapat de les mans i ja no es pot controlar. Cada dia que passava anava a menys i es clar, quan portes un temps on tot et surt bé, quan comences a tastar les miseries de les lesions tot se´n va apendre pel sac, un no si acostuma mai. Fa dues setmanes que no paro de fer "rodillo" a casa i el cap de setmana miro de fer alguna excursió amb raquetes, btt o el que sigui. Aquest dissabte quedem amb el meu germà, la meva mare i la meva tieta, tots quatre cap a Bagà. Parem al Niu Nou i esmorzem una mica abans de començar a pencar. Agafem la carretera de Coll de Pal i jo i el Jordi baixem per començar des del Refugi de Rebost.






La meva mare i la meva tieta comencen desde Coll de Pal i quedem al Refugi del Niu de l´Àliga. Comencem a tastar les pujades ben dretes dels meus estimats Cavallds del Vent, amunt però sense neu, sembla com si aquest any encara no hi hagués nevat, només plaques de gel que dificulten molt el pas. Disfrutem de l´entorn i el terreny preció i mica en mica salvem els 900m de desnivell positiu que ens separen de la Tossa d´Alp. A pocs metres del Refugi ens trobem amb ma mare i la meva tieta nar fent xino-xano, nosaltres tirem i quedem al Niu a fer uns cafés.












A l´arribar al Niu em trobo un bon amic d´aventures, el Mateu, que està per la zona de cap de setmana i ha aprofitat el dia per pujar desde Masella amb pells de foca. Parlem una estoneta i ell tira capbaix. Esmorzem una mica i nosaltres també anem tirant capbaix. Ens posem les raquetes per aprofitar la poca neu que queda, i anem direcció cap a Coll de Pal, sense còrrer però a bon ritme.








Arribem a Coll de Pal i com que encara no veiem a ma mare i la meva tieta decidim fer un "cimxpress" amb el Jordi, li fotem canya i en un moment coronem el Puigllànçada (2406metres), no hi ha gaire troç, però puja com un dimoni. Un cop d´alt, foto i baixem cap baix que com sempre ja se´ns ha fet tard. Arribem a baix, carreguem els trastos i cap a casa a dinar. Bon matí d´alta muntanya i anant acumulant kms de cara aquest 2011. A veure si puc curar la pubalgia i puc tornar a sentir com les cames recorren aquests cims tant espectaculars que tenim per aquí. Fins la pròxima :)

sábado, 1 de enero de 2011

Acabem l´any 2010 i comencem el 2011... Corrent!!



Doncs ja hi som 31 de Desembre i ja ens hem carregat un altre any, un any en el que m´ha suposat perdre una persona a la que admirava, treballador, lluitador com ningú, amant de la muntanya, el meu pare. La vida et va fotent osties en les que t´enfonsa en la miseria i quan te´n doncs conte l´únic que pots acabar fent és lluitar, seguir endavant, costi el que costi. A partir d´ara l´únic que em preocupa és viure, disfrutar de la gent del meu costat, aconseguir reptes nous per les muntanyes i valls per tot el món, res més... Familia, amics i muntanya!! Fa dies que estic tocat, visitant fisio i osteopata, la pubalgia em te amargat, encara que baixi els ritmes la cosa no marxa bé i començo a estar preocupat. Però com que els corredors ja ens coneixem, som molt capgrossos ahir vaig anar a Avinyó a acabar l´any corrents, sant silvestre de 10kms per corriols i pistes forestals, amunt i avall, circuit realment tremendo. A les 4 varem sortir a tota castanya i ja vaig veure que patirira molt, vam anar fent amb el Joan, jo uns 20metres darrera d´ell pujant i baixant corriols, patint pels ritmes tant alts que anava la cursa però content al final amb el temps (42min 47seg) i amb el retrobament d´amics que feia anys que no veia, això és el millor de tot. La meva mare i els meus tiets van fer la caminada de 5km a molt bon ritme, que per cert el marcava la BUBU, el nostre gos. Avui m´ha trucat el meu germà i aprofitant que era d´hora doncs ens hem marcat els primers kms del 2011, amb bons falsos plans d´aquells que et fonen la pota però amb molt males sensacions al pubis i l´abductor dret, haurem de parar??? Esperem que no...






Creuant el pont, un luxe, tot i que prefereixo mullar-me els peus :)





La "family" de passeig fent la caminada.