Han passat quatre dies, estic al sofà amb la pota tiesa i encara digerint el gran cap de setmana a Zegama, mirarem que surti una bona crònica. És la primera vegada que la nit abans d´un Ultra o cursa descanso, i no ho entenc, perquè us asseguro que de nerviós n´estava un rato. Serà bo o dolent, això ja ho veurem d´aqui una estona. Em llevo, miro per la finestra i segueix plovent, tot són dubtes i no sé que agafar, definitivament i veient com està el temps i sobretot el terreny deixo la "xuleta" del sub5h a l´hotel. Això si, les dues neurones que encara em queden i funcionen prou bé han retingut algún dels parcials que necessito per cumplir la meva missió. Quedem a dos quarts de set amb l´Abel per esmorzar i omplir el motor de gasolina que avui tinc la sensació que el portaré passat de voltes.
Enmig d´una intensa boira i pluja marxem cap a Zegama amb moltes ganes de marxa. La cosa continua anant bé quan ens fan aparcar just davant del pavelló on ens dutxarem després, i on el dia havia quedat al.lucinat de la pota que correria aquest any la marató, quants craks!!
Ens posem la roba de feina i marxem cap a la plaça en busca d´amics i ambient, aviat ho trobem tot. Abraçades, riures, tot això és genial per passar els nervis previs a la sortida d´una cursa que promet ser èpica. Ens fem alguna foto amb algún dels craks que coneixo (aqui amb l´Oriol), i a dos quarts de nou entrem dins el recinte tancat on et fan el control de dorsal i xip.
Continuem amb l´escalfament de llengüa (no n´apendrem mai) i a les nou en punt PAM!!! Com un ramat de cavalls desbocats sortim tots a estirar el grup pels carrers de Zegama fins que en sortim, i atenció la xinxeta que comencem a pujar. Aqui ningú camina, vaig amb el ganxo bastant endavant, però a diferència d´altres dies em sento còmode, ostia que la liarem... Un cop passats els primers kms tothom a lloc i continuo a bon ritme pujant en busca d´una bona roda que em porti a bon cami. El terreny està fatal però m´ho agafo bé i de moment ni una molestia al pubis. Un cop arriben a l´avituallament de Bidarte (km5), comença una baixada amb tonelades de fang fins arribar al control de pas d´Otzaurte (km7). Miro el crono i la neurona m´informa que vaig clavat amb els parcials del sub5h. Que faig em pregunto? Li foto gas a veure que surt o miro de disfrutar més i a pendre pel sac el temps? Si fos una altre marató possiblement hagués triat la segona opció, però tractant-se d´aquesta vull intentar i aconseguir plaça directe per l´any que ve, got d´isotònic i amunt!!!
No perdo gaire temps i agafem un corriol amb forta pendent i amb una barreja de fulla+fang on fas un pas endavant i un altre enrerra, ric per no plorar però n´hi han d´altres al meu costat que es caguen amb la mare d´algú, no crec que valgui la pena perquè és el que ens espera en els següents 35km restants.
Sortim d´aquell fangar i enllacem uns kms bastant ràpids per una fageda plena de tobogans i on em deixo portar per la inmensitat d´aquell lloc. Estic disfrutant com mai i xupant roda d´un parell de bascos sortim d´aquell lloc tant increible per passar amb un altre que no té desperdici. Pedra i més pedra per assolir el primer cim del dia, l´Aratz (km16). A mida que anem pujant el vent áugmenta i la pluja transforma amb flogs de neu que se´t van esclafant a la cara. És per quedar-te allà parat, no pensar en res més del que la natura t´està donant, però em desperto i m´adono que estic glaçat, em poso el paravent i augmentem el ritme per atravessar la carena i agafar el prat que ens portarà cap a Santi Spiritu no sense abans passar pel tunel de pedra natural que la natura va decidir esculpir en aquell lloc. Sento un murmurri que gaire bé no sé d´on bé fins que després d´un revolt tancat i uns 200 metres de corriol apareixo als peus de Santi Spiritu (km20). Gel, got d´isotònic, agafo aire i amunt!!!!
Em trobo als peus de l´Aizkorri amb una xinxeta impressionant i desenes de persones cridant "oso ondo" "aupa sergi". Com collons voleu que un no s´esveri, doncs gassss amunt i passi el que passi. De cop em trobo amb el Bodi que em dóna anims i m´informa que un pèl més a d´alt hi ha un descans, l´Assumpta i el Jordi Saragossa fent unes fotos espectaculars, i segur que molts més que no vaig veure a causa de l´encegada que portava. Ara us ho dic, sort que no em vau veure al descanset aquell, perquè una mica més i trallo, ho vaig donar tot en aquell repetxo. Un cop marxats d´aquell lloc màgic torno a centrar-me i caminant a bon ritme, pujo i pujo adelantant a uns quants corredors i excursionistes que amb els seus crits et porten volant fins el cim de l´apreciat Aizkorri (km23).
Un cop sortits del bosc el vent i la neu tornen a fer acte de presència, aquest cop encara amb més força que l´Aratz, em torno a abrigar i entro a la carena on només unes cintes de plàstic em separen dels valents que hi han al cim de l´Aizkorri. Allò és una festa, el Jaume fent fotos, l´Ives amb el seu creeeeek, en Massa al petit refugi, però el temps i sobretot el crono no em deixen disfrutar d´aquell moment, un altre cop serà. Menjo un parell de gominoles, got d´isòtonic i marxo a enfrentar-me a l´aeria i sobretot tècnica carena que em portarà fins el punt més alt de la cursa, l´Aitxuri (km24 1550m). Trec el cap i m´apareix la famosa i temuda baixada "Ostiagorri" li diuen, m´ho crec perquè em sembla que mai havia fet una pendent tant dreta cara avall. Tot i així passant de les cordes que havien posat per assegurar el primer tram em llanço cap a baix no sense llepar un parell de vegades i on dono caça a la primera dona (Ohiana Kortazar) i l´Arnau Julià (campió del Món de raids), mare meva quina pota que tinc al davant!
Tot i així em trobo tant bé que obro gas i anem fent la goma durant una bona estona, em porten a bon ritme i estic disfrutant com mai, tant que me n´oblido fins i tot de parar a fer un pipi i me´l faig a sobre. No es pot perdre aquell ritme per res del món, total per una mica més de merda a sobre no?
Enmig de prats i on veus com les vaques disfruten menjant aquella herba tan fresca, nosaltres a tota castanya arribem a l´avituallament que hi ha just sota l´Andraitz (km28). Els bessons comencen a fer de les seves i em menjo un parell de plàtans, he d´assegurar perquè encara hi ha molta tela que tallar. Fa estona que no sé com vaig de temps, ara seria l´hora de treure la "xuleta" i no la porto, però un cop coroni l´Andraitz ja podré treure la calculadora i fer números. Esperonat pels voluntaris marxo i en poc més de 20 minuts arribo al cim on em trobo amb el Ramon amb la camera deixant constància d´aquell moment. Ara si, km 30 i el Bodi em va dir que tenia 12km per córrer de valent, això si, si el terreny estigués en millors condicions potser seria més fàcil.
Miro el crono i tot i que no vaig sobrat veig que si apreto baixaré de 5 hores i hauré aconseguit l´objectiu. Em llanço com una aguila sobre la seva presa muntanya avall, per corriols i pistes amb fang, fang i més fang. Rellisco, corro i em deixo anar, tant que en el km 34 més o menys em foto un lletot on pico de genoll al terra. Entre el fang i les perneres no m´adono del viatge que porto al genoll, potser millor, no sigui que m´entri el canguelo i ho foti tot a rodar. Uns minuts fora de combat però mica en mica em vaig refent, miro el crono i m´adono que estic volant fins arribar al km38 on m´esperen l´Anna, els Koales Jordi i Roger amb les respectives xicotes. Vaig tant encegat que no m´estic ni dos segons, ho sento nois però avui tenia feina, ja em perdonareu. Gas i més gas ja sento l´speaker de Zegama com va arribant la gent, entre el fred i l´emoció tinc tot el cos amb pell de gallina, igual que ara quan escric aquesta frase. T´adones que t´acostes a Zegama per la quantitat de gent que et vas trobant pel cami i et va cridant, en mans amb els seu colegues, en Bodi, el meu cosí, estelades, icurrinyes... Que gran que és tot això!! Després de 4 hores i 56 minuts i 77 de la general passo per sota de l´arc d´arribada muntat a la plaça, objectiu complert i si no passa res l´any que ve hi tornarem a ser. Gora Zegama :)
Com anècdota al finalitzar la cursa m´adono que el pinyo tindrà més conseqüències de les previstes, ja que després d´una dutxa em porten en ambulància junt amb un altre corredor cap a l´hospital de Zumarraga a cosir-me´l. Total 8 puntets de sutura i a descansar uns dies. Salut, muntanya i kms!!!
Vull agraïr l´esforç de la Meritxell, el Jan i el del petit Lau acompanyant-me en aquest viatge d´última hora tant especial per mi. Us estimo molt!!! I donar les gràcies a TOTS als que m´heu animat, ja que aquests dies són una mica durs, ja que no puc disfrutar del que més m´agrada, la muntanya.