Trail de Xerta (70km 4000m D+)

 Després dels dos experiments amb l´asfalt toca centrar-me en el que més m´agrada, la muntanya, i gràcies als consells del meu bon amic Jaume Folguera, decideixo inscriure´m al Trail de les Fonts a Xerta, on diuen que és molt salvatge i espectacular, ara mateix us dic que ningú s´havia equivocat. Me enamorat dels Ports!!! Parlant amb la Meritxell decidim que marxi divendres i dormi allà, ja que la cursa comença molt d´hora, a les 6 del matí, i desde Manresa i tinc 200km. No m´ha agradat mai fer més kms amb cotxe que a peu, però a vegades no hi ha més remei. Divendres al vespre marxo trist, el Jan està bastant malalt i em fa pena, són moments durs, però la Meritxell em diu que marxi i disfruti, ho intentarem. Després d´un viatge pesat i molta son arribo a Xerta on vaig veient els frontals dels corredors que estàn fent la nocturneta.
Vaig a retrobar amics i koales, tinc ganes d´escoltar aventures i desproposits, doncs fa masses dies que no visc aquest ambient. Llàstima que és tard i marxem uns quants cap a una sala on l´organització ens hi deixa montar el campament. Entre volta i volta no crec que dormi més de dues hores, el meu cos ja no està acostumat a dormir a terra dins un sac. Però per fi sona el despertador, torrades de nutella, batut, sortida i gasss!!! És de nit però el dia ja comença a trencar i ben aviat tencarem els frontals. Des d´un principi m´enganxo amb el grup de davant, som cinc corredors capitanejats pel Guido, quin coet, però em sento bé i que carai avui no penso deixar res al dipòsit, vull veure en quin estat estic desprès de tants mesos sense curses. Anem fent per pistes i algún corriol sempre picant amunt fins a Paüls, poble preciós i primer avituallament on menjo bé, no vull sorpreses, a més aqui comença la cursa i comencem a enfilar de valent per un corriol espectacular, passant per sota d´una cinglera on cauen litres d´aigua en forma de cascada, per quedar-si una bona estona... Però estem en cursa i ja se sap, amunt i força, aqui en Jaume ja ens comença a deixar i ens quedem en Toni i jo, sembla que l´Adolf es queda i l´Israel també. La conexió amb en Toni és genial, a bon ritme i fent-la petar ens plantem a la Refoia km 18,5 on ens trobem amb el Ramon, autor de moltes de les fotos que veureu, aquest home és a tot arreu!!

No ens encantem gaire perquè a d´alt dels cims tot i que fa sol, el vent és força fred i jo que ho agafo tot, no em vull tornar a posar malalt. Ja m´havien avisat que el terreny era bastant salvatge, però veient-ho en propia persona he de dir que no m´ho pensava tant, perfecte per fer la cabra. Amb en Toni ens marquem un descens per un corriol brutal, a molt bon ritme direcció a Prat de Comte km 26, allà l´espera la seva xicota i jo encara m´hi trobo la Mireia, on amb la seva ajuda i ànims fa que voli en cada tram, és genial teniar assistència de luxe. Tornem a menjar, carreguem líquids i marxem amb bones sensacions tots dos, per una pista llarga amb uns fals plans duríssims, si vas tocat ets pell. No és el cas i ens plantem a la falda de la muntanya per enfilar-nos per unes rampes bastant verticals, amb molta pedra, fins i tot grimpant per una cresta al.lucinant, la vista dels Ports és genial. La pujada és curta, però dura, em gastat força gasolina i abans de fer cim em prenc un gel, no vull "ocellots" extranys. Un cop d´alt ens tornem a trobat amb en Ramon, on fa la seva cursa particular. Nosaltres el passem, saludem, i fem una de les crestes més xules que he fet mai, Tossal d´Engrillo km 33.

És un terreny molt tècnic, però divertit, has d´estar molt concentrat tota l´estona i això fa que el temps voli. Carreguem els bidons i amb en Toni ens llancem cap baix, fa molt bona pinta el descens que ens podem trobar fins a sant Roc. Abans però, un parell de tobogans per un paisatge on juraries que estàs als Pirineus no als Ports, cada km que faig em quedo més enamorat d´aquesta zona. De moment tot va de cara, circuit, companyia, em trobo fort, tot això abans de l´eslalom fins arribar a sant Roc.

Sant Roc km 41, molt ambient, aqui em trobo amb l´Albert i familia, descansant després de fer la TransGrancanaria, el que vaig com un coet i no em puc parar. L´avituallament és d´escandol, tot boníssim a part de l´ajuda moral de la Mireia i la xicota d´en Toni. No té desperdici la macrofont, sembla una cascada, a sobre remullant-me les cames visualitzo unes cerveses que han d´estar al punt... Ufff!!! Els voluntaris, que per cert van estar genials, ens comenten que ara ve una pujada llarga i dura, però realment tant me fa, em trobo tant bé que ja pot venir el que vulgui. Després d´un parell de sandvitxos de Nutella, gel i sals, em sento preparat per afrontar els 800m D+ que ens separen fins a l´Espina. Enmig d´un ambient molt guapo marxem amb en Toni per enfilar-nos altre vegada, aquest cop seguint la ruta dels Estels del Sud, no deixaré acabar l´any sense fer-la :)
Em trec el barret amb l´organització després de la feina que va fer amb aquest ascens, les nevades van destrossar bona part del recorregut amb arbres i verdissa caiguts enmig del cami, ells dos dies abans estaven desbrossant perquè una colla de bojos poguessim disfrutar de valent.
Seguim pujant, concentrats, no tinc ni ideia de com venen els del darrera, el que si que tinc clar és que lluitarem per mantenir el podi, i de pas ajudar al Toni a treure un bon coixí de minuts de cara a l´etapa de diuemenge.

Després d´una bona estona pujant coronem km 48 i ens deixem anar fins al poble de l´Alfara de Carles, 5km de descens on perdrem tot el que em guanyat feia una estona. Les curses són així, tot el que puja baixa diuen... Descens dret, tècnic, molta pedra, aquest si que fa mal a les cames un cop l´has fet, però que més dona si et trobes bé i vas a encarar l´última pujada de la cursa. Un cop entrem al poble veig amb el Ruben, no m´agrada veure corredors que ho han hagut de deixar, és molt dur. Però entre la seva ajuda, la de la Mireia i la Miriam em carreguen de força per afontar la pujada cap al Collado de Alfara, estem al km 53 i cada cop ho tenim més aprop. M´alegra molt també haver vist el Juanjo, ell correrà diumenge en el circuit de les terres de l´Ebre. Fa calor, anem pujant i bebent sovint, no sigui que apareguin les maleïdes rampes, torno a quedar bocabadat de la inmensitat dels Ports, aquest cop amb el Caro ben nevat i amb uns corriols tècnics on fan que disfruti com un nen.
Tinc ganes de tirar però em controlo, tampoc val la pena acabar trinxat per guanyar uns minuts, a més él millor d´aquestes curses és que t´endús cap a casa amistats per sempre, és molt gran aquest esport.
Un cop enfilats al coll, ens queden fer un parell de repetxons i deixar-nos anar fins a l´últim avituallament, la Font Nova km 64. Aqui ens avisen que el jaume acaba d´arribar, quina bestia, m´alegro molt per ell, aquest any en sentirem parlar molt. Ens estem poca estona, això si, ens mengem un coc boníssim, tot per encarar l´últim repetxonet i deixar-nos anar entre pistes i corriols per tornar a entrar a Xerta, després de 8h 37min en 2a i 3a posició.

Em va encantar trobar-me a un munt d´amics que no m´esperava, en Mans la Moix, Titan la Rosa, la Mireia el Jaume, el Ruben.... Molts que possiblement em deixi ja que anava cec de felicitat, però que us tinc a tots presents. Felicitar amb el Toni que finalment va quedar segon de les tres etapes, i com no al Jaume que va guanyar. A tots els "finishers" i els que ho vareu intentar, no desespereu, és dur no acabar un repte, però encara és més dur no començar-lo. QUE N´APRENGUIN!!

Mitja marató de Sitges (21km)

Fa tres dies que estic tancat a casa, amb amigdalitis i molta febre, espero que no tingui res a veure l´anada d´olla de diumenge passat on vaig baixar de la muntanya per iniciar-me amb això que en diuen asfalt. Duríssima, és la definició dels 21 quilometres que vaig fer darrera del Joan agonitzant des del km1 fins a l´arribada. Tothom pendent del rellotge i de res més, només senties pitar i pitar, realment és molt estressant, començant pels dorsals i acabant per la sortida. I ho dic perquè encara no sé com el Joan va i em posa al calaix de davant de tot, amb gent que només parla de fer 1:10, 1:12..., però això que és? Miro a darrera i veig més de 2000 persones amb el ganivet entre les dents, he captat la ideia, sortir a tota castanya sinó vols que t´esclafin com un cuc. Donen la sortida i gasss, passeig amunt només pendent de que no em passin per sobre, noto com si els peus no em toquessin al terra i efectivament, a 3:20 que anem, els mals auguris s´apoderen de mi, la rebentada pot ser estratosfèrica. Un cop el grup s´estira veig com regulem un pèl i ja em trobo millor, el Joan com un rellotge em va cantant els quilometres i els minuts en que els anem fent, jo només m´he de preocupar d´apretar les dents i córrer, que em sembla a mi que ja en tinc prou. El circuit consta de dues voltes de 10,5km és bastant planer tret d´ un parell de repetxons molt suaus, anem fent ziga-zagues per Sitges i això fa que despistis la ment durant força estona ja que et vas creuant amb les més de 2400 persones que estàn fent la mitja. Al.lucino bastant perquè més d´un cop sento,"un Koala a l´asfalt!!"
Realment no sé si per brètols o perquè, però s´agraeix quan sents aquestes coses, estem tots ben malament. Em creuo amb coneguts i amb en Mans un parell de vegades, més tard m´entero que el tio fa un crono boníssim, i això que la nit abans es veu que hi va haver gresca.
La primera volta em pasa bastant ràpid i encara que no m´ho crec vaig força sencer, no recordo molt bé però em sembla que fem sub37, de fet és igual ja que ens en queda una altre, veurem si el cos i ment aguanten ho s´acosta l´hora del rebentón final. Encarem altre cop tot el passeig, el Joan davant i jo enganxat a "roda", semblem ben bé com en Tom i Jerry, corrent l´un darrere l´altre. No deixa d´animar-me en tot moment, cosa que fa que tregui energia del no res, i no caigui desmaiat al mig de Sitges, cosa que seria molt perillós. Quan portem l´hora veig que acabem de passar pel km16, uff, no és que anem molt sobrats però fent aquests últims quilometres a 4:00 encara aconseguiré l´objectiu de fer el sub1h20min. Ni de conya el Joan em deixa relaxar i continuem seguint igual, per sota de 3:50 tota l´estona, i ell sobrat, si sapigués com vaig. Sort que ja ens endinsem pel centre de Sitges i vulguis que no veure tanta gent animant fa que acabis de cremar les últimes gotes de gasolina que queden al dipòsit. Entrem pel passeig, el Joan m´apreta i em diu de fer una serie de 500m, m´animo i baixem de 3:30 fins que agafem l´última corva per encarar cap a meta, allà em trobo el Jan de cara, que faig!! Ostres l´agafo de la mà però pobret no corre tant, o sigui que me´l carrego i faig els últims cincuanta metres amb el Jan a coll i jugant-me el rídicul per si caig davant de tota aquella gent que deu al.lucinar de com porto al pobre nen. Per fi s´ha acabat, tot i que el suplici ha estat curt, 1 hora 19min i 52 segons, el Joan em diu que ha sortit una mitja de 3min 48segons, qüasi que no m´ho crec, si que som bons :) Objectiu complert i molt content, tot gràcies a la gran feina que va fer la meva llebre particular i de luxe. Però no tot acaba aqui, desde mitja cursa que notava unes molesties al taló i em pensava que era el mitjo que estava mal col.locat, però no, sorpresa!! Descubreixo que tinc una butllofa del tamany d´una pilota de golf. No entenc res, una cosa si, que dur que és l´asfalt, però en principi crec que torno a pujar a les meves muntanyes que allò és el meu territori. Ara passats uns dies m´està picant el cuquet per fer un 10000, diuen que d´on no n´hi ha no en raja. Ja veure´m, primer a veure si puc sortir de casa que estic fins als peb....

 

Mencio especial al Joanet, fill del Jordi, membre de la cèl.lula del Garraf, branca dels Koala´s Team que ens va fer el seguiment d´un troç de la cursa amb patinet, el nano anava sobrat.

 

 

La SantSi més llarga? (86km 2990m D+)

No sabia que fer, si sortir a córrer o escriure aquesta crònica, la veritat és que veure "The Fine Line" abans d´anar a dormir m´ha posat com una moto. Com que avui ja havia fet el meu entrenament doncs em decidiré a escriure i no posar-me la sabatilles. Feia molt temps que tenia en ment una volteta per la Catalunya central que em feia molta gràcia fer, no trobava mai el moment, fins que vaig decidir que abans d´acabar l´any havia de caure. Parlo amb el Jaume i ràpidament em confirma que vindrà, el farreti desgràciadament no pot per problemes tècnics. La data fixada serà el dia 30 de desembre, i ja l´hem batejat, la Santsi més llarga.
Són les 7 del matí, fa un fred que pela, encenem els frontals i gasss! Sortim del Cube, ja que fins arribar a la Mola seguirem el track de la cursa que es va fer el 2010. Sortim a ritmet a veure si entrem en calor però no hi ha manera, entre el fred i els 4 quilets de la motxilla vaig encarcarat i no em trobo gens a gust. Quan comença a trencar el dia ja som al Pont de Vilomara apunt d´enfilar per un corriol amb un pendent sostingut fins a Sant Jaume de Vallhonesta, aquest tram és genial i per sort ja entrats en calor comencen les bones sensacions.

 

 

 

Ens endincem de ple pel parc natural de Sant Llorenç i l´Obac, impressionant la de camins i corriols que veuen els nostres ulls. Tot xerrant ens anem menjant els quilometres passant pels Hostalets del Davi, el Paller de tot l´any, Coll de Correu fins que després d´una llarga baixada anem a parar a la carretera que va fins Estenalles, la Barata km 24. Cotxes, gent, bicis, es nota que estem aprop d´una metropolis, fins ara un parell d´excursionistes és el que ens haviem trobat. Agafem la pista que ens ha de portar fins a Can Pobla i poc després ja enfilem els 3km i 600metres D+ drets fins a d´alt del cim on a mi almenys, m´espera un deliciós entrepa de "nutella", el gran secret per afrontar llargues travesses.

 

El dia és increible, cel clar i calurós, no sembla pas 30 de desembre, amb en Jaume els dos coincidim que és una llàstima que l´entreno no acabi allà, si està de meravella i la veritat fa mandra tornar-si a posar. Així que sense entretenir-nos gaire marxem direcció al Coll d´Estenalles, potser massa ràpid, potser per mala sort, sento que el Jaume es queixa i veig que s´ha fet una torta al tormell. Merda!! Adolorit parem una estona i caminem a veure si per sort tot es posa a lloc, sembla que si, però el veig un pèl coix, així que un cop arribats a Estenalles li ofereixo un ibuprofé. A veure si només ha estat un bon ensurt i pot continuar, sense ell aquesta volta no seria el mateix, jo per la meva part també me´n prenc un altre que el pubis comença a fer de les seves i això s´ha de parar abans que sigui massa tard. Direcció Rellinars agafem un dels trams més bonics, el Gr5 que més tard enllaçarà amb la ruta dels 3 Monestirs que ve de la bonica població de Mura, corriols i carenes espectaculars amb vistes a tot el parc on disfrutarem de valent deixant anar tots els sentits. Arribem a Rellinars cap a la 13:00 del migdia, portem 50km a les cames i crec que és bona hora per parar a dinar i agafar forces per encarar
l´últim terç de la travessa.

 
Entrepà de "nutella" , coke, gel i gasss!!! Sortim del poble en busca de les marques (que per cert he de dir que tot i portar el track estava molt ben marcat), caminant per fer baixar el dinar encarem un dels dos turons que em de salvar abans d´arribar fins a Monistrol. Tornem a agafar un bon ritme i anem passant urbanitzacions, pistorres infinites, carreteres i fins i tot creuem l´autopista per sota, ens estem acostant a la civilització. Aquest tram és d´uns 10 km i es fa força ràpid, ja que no hi ha gaire desnivell i anant amb el Jaume ja se sap, els kms passen ràpid. Arribem a Monistrol i omplim d´aigua a la plaça, jo ja fa estona que miro el rellotge i ja li deixo caure al Jaume que si apretem una miqueta no ens em ni de posar el frontal. Sense temps de res ja estem enfilant cap a Sta. Cecilia pel cami de l´Àngel, última xinxeta abans de desfer el recorregut cap a Manresa.

 

 

Com era d´esperar la temperatura tant bona que ens havia acompanyat durant tot el matí cau empicat a l´acostar-nos a la muntanya màgica, perquè sempre hi fa tant fred? Sort en tenim que amb els 500m de desnivell positiu no el notem gaire i a més amb el ritme que estem pujant. Un cop arribats a la carena nosaltres deixem Montserrat i agafem el Gr4 que ens ha de portar cap a St.Cristofol, tot el que haviem pujat, ho anem desfent per una suau baixada que ens portarà a l´encreuament amb la carretera de Marganell. Després de 8 hores a les cames i uns 65km per fi sento que el meu cos no carbura, l´avís dún "ocellot" s´aproxima, sort que ja ens anem coneixent i avans de que sigui massa tard parem a menjar. En poc més de dos minuts m´endrapo tot el que em queda, barreta, bossa de cacauets amb mel i l´últim entrepa. De cop sento que torna la força i ja tornem a cavalcar per aquestes pistorres infernals que ens tornaràn al lloc d´on hem sortit aquest matí. Després de 10hores 29minuts, 86km i 5980metres de desnivell acumulat tornem al lloc de sortida. Molt contents i un pèl cansats ens donem un premi anant a berenar/sopar al Viena, moltes gràcies Jaume pel gran dia viscut.

Si, estem molt sonats, i que!! Com que soc un cul inquiet, no podia estar el 31 sense fer res, o sigui que a última hora m´apunto a la Sant Silvestre d´Avinyó, una de les poques que fan de muntanya i amb un circuit divertit, ràpid i dur. 10km a tota castanya on al principi surto a l´espectativa de com reaccionarà el cos després de la pallissa del dia abans, però al km4 veig que tot èstà a lloc i acabo apretant fins arribar a la recta d´arribada on m´espera el Jan per fer els últims 100 metres junts, m´encanta!!! Ara si, després d´una setmana amb la menys que despreciable xifra de 221km i qüasi 8000metres D+ em despedeixo d´aquest 2012 esperant que aquest 2013 ens porti salut i molts kms a tots.

Allà on siguis, espero que m´acompanyis a cada passa. Et trobem a faltar...