Fa tres dies que estic tancat a casa, amb amigdalitis i molta febre, espero que no tingui res a veure l´anada d´olla de diumenge passat on vaig baixar de la muntanya per iniciar-me amb això que en diuen asfalt. Duríssima, és la definició dels 21 quilometres que vaig fer darrera del Joan agonitzant des del km1 fins a l´arribada. Tothom pendent del rellotge i de res més, només senties pitar i pitar, realment és molt estressant, començant pels dorsals i acabant per la sortida. I ho dic perquè encara no sé com el Joan va i em posa al calaix de davant de tot, amb gent que només parla de fer 1:10, 1:12..., però això que és? Miro a darrera i veig més de 2000 persones amb el ganivet entre les dents, he captat la ideia, sortir a tota castanya sinó vols que t´esclafin com un cuc. Donen la sortida i gasss, passeig amunt només pendent de que no em passin per sobre, noto com si els peus no em toquessin al terra i efectivament, a 3:20 que anem, els mals auguris s´apoderen de mi, la rebentada pot ser estratosfèrica. Un cop el grup s´estira veig com regulem un pèl i ja em trobo millor, el Joan com un rellotge em va cantant els quilometres i els minuts en que els anem fent, jo només m´he de preocupar d´apretar les dents i córrer, que em sembla a mi que ja en tinc prou. El circuit consta de dues voltes de 10,5km és bastant planer tret d´ un parell de repetxons molt suaus, anem fent ziga-zagues per Sitges i això fa que despistis la ment durant força estona ja que et vas creuant amb les més de 2400 persones que estàn fent la mitja. Al.lucino bastant perquè més d´un cop sento,"un Koala a l´asfalt!!"
Realment no sé si per brètols o perquè, però s´agraeix quan sents aquestes coses, estem tots ben malament. Em creuo amb coneguts i amb en Mans un parell de vegades, més tard m´entero que el tio fa un crono boníssim, i això que la nit abans es veu que hi va haver gresca.
La primera volta em pasa bastant ràpid i encara que no m´ho crec vaig força sencer, no recordo molt bé però em sembla que fem sub37, de fet és igual ja que ens en queda una altre, veurem si el cos i ment aguanten ho s´acosta l´hora del rebentón final. Encarem altre cop tot el passeig, el Joan davant i jo enganxat a "roda", semblem ben bé com en Tom i Jerry, corrent l´un darrere l´altre. No deixa d´animar-me en tot moment, cosa que fa que tregui energia del no res, i no caigui desmaiat al mig de Sitges, cosa que seria molt perillós. Quan portem l´hora veig que acabem de passar pel km16, uff, no és que anem molt sobrats però fent aquests últims quilometres a 4:00 encara aconseguiré l´objectiu de fer el sub1h20min. Ni de conya el Joan em deixa relaxar i continuem seguint igual, per sota de 3:50 tota l´estona, i ell sobrat, si sapigués com vaig. Sort que ja ens endinsem pel centre de Sitges i vulguis que no veure tanta gent animant fa que acabis de cremar les últimes gotes de gasolina que queden al dipòsit. Entrem pel passeig, el Joan m´apreta i em diu de fer una serie de 500m, m´animo i baixem de 3:30 fins que agafem l´última corva per encarar cap a meta, allà em trobo el Jan de cara, que faig!! Ostres l´agafo de la mà però pobret no corre tant, o sigui que me´l carrego i faig els últims cincuanta metres amb el Jan a coll i jugant-me el rídicul per si caig davant de tota aquella gent que deu al.lucinar de com porto al pobre nen. Per fi s´ha acabat, tot i que el suplici ha estat curt, 1 hora 19min i 52 segons, el Joan em diu que ha sortit una mitja de 3min 48segons, qüasi que no m´ho crec, si que som bons :) Objectiu complert i molt content, tot gràcies a la gran feina que va fer la meva llebre particular i de luxe. Però no tot acaba aqui, desde mitja cursa que notava unes molesties al taló i em pensava que era el mitjo que estava mal col.locat, però no, sorpresa!! Descubreixo que tinc una butllofa del tamany d´una pilota de golf. No entenc res, una cosa si, que dur que és l´asfalt, però en principi crec que torno a pujar a les meves muntanyes que allò és el meu territori. Ara passats uns dies m´està picant el cuquet per fer un 10000, diuen que d´on no n´hi ha no en raja. Ja veure´m, primer a veure si puc sortir de casa que estic fins als peb....
Mencio especial al Joanet, fill del Jordi, membre de la cèl.lula del Garraf, branca dels Koala´s Team que ens va fer el seguiment d´un troç de la cursa amb patinet, el nano anava sobrat.
